diumenge, 3 de maig de 2009

Per un avortament lliure i gratuït. Reflexions entorn la llei

Enguany ens trobem davant d'una possible modificació de la llei orgànica del 9 de juliol de 1985 sobre la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE). Aquesta llei tipifica l'avortament com a delicte dins del Codi Penal excepte en tres supòsits (en cas de violació fins a 12 setmanes, malformacions del fetus fins a 22 setmanes i risc per la salut psíquica i física de les dones sense termini). A més, manté una ambigüitat jurídica que posa en situació de vulnerabilitat les dones i el personal sanitari davant de qualsevol denúncia. Fins el moment des del govern no s’han generat les condicions perquè es consideri l’avortament una prestació sanitària pública i gratuïta, ja que molts centres es declaren objectors de consciència per temes morals i per l'ambigüitat que planteja la llei.

L'informe de la subcomissió del Congrés del diputats sobre la reforma de la llei de la IVE apunta diferents qüestions a tenir en compte a l'hora de modificar la llei:

1. Es planteja limitar el plaç per interrompre l'embaràs a 14 setmanes i en cas de malformació fetal o risc per la dona embarassada a 22 setmanes.

2. Durant aquestes 14 setmanes la persona podrà exercir el seu dret sense necessitat del consentiment d'una tercera persona (metge, psicòleg, etc.), si bé serà imprescindible donar un termini de tres dies per la reflexió personal una vegada feta la primera consulta.

3. Es pretén reformar la llei 41/2002 sobre l'Autonomia del Pacient. Fins ara es considerava que una persona podia decidir sobre si es volia operar o no, o sobre altres tractaments terapèutics, a partir del 16 anys excepte en tres casos, un dels quals era en el cas de la IVE. La reforma de la llei va en la direcció d'eliminar aquesta limitació i que les persones majors de 16 anys no necessitin el consentiment patern en cas que vulguin practicar una IVE.

Entorn aquesta modificació de la llei anterior des de Justa Revolta se'ns plantegen diferents reflexions crítiques, que fan que no estiguem d'acord amb aquesta reforma:

Considerem que l'avortament no ha de figurar en el codi penal com a delicte, sinó que ha de constar en una llei específica. La interrupció voluntària d'un embaràs correspon al dret de les dones a decidir sobre la maternitat i, com a dret, no pot estar regulat pel Codi Penal. Només haurien de constar en el Codi Penal les situacions en què aquest es practica sense el consentiment de la persona. A més, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar el 16 d’abril de l'any passat la Resolució 1607, que reconeix el dret de les dones a l’avortament i fa una crida als 47 estats membres a despenalitzar l’avortament i que aquest esdevingui una pràctica legal, segura i accessible per a les dones.

Creiem que s'ha de garantir la pràctica de la IVE dins la xarxa sanitària pública, ja que actualment el 97% dels avortaments s'estan practicant en centres privats. Això significa que la nova llei hauria d'adoptar mesures que garantissin que en tots els hospitals públics, de totes les comunitats autònomes, les demandes de les dones fossin ateses. Per a això, caldria regular de forma clara l'objecció de consciència i iniciar la normalització de la formació de professionals sobre la pràctica de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs des de les instàncies universitàries.

Considerem que cal que es respecti el dret a les dones a decidir i, per tant, que no es limiti el temps en el qual es poden practicar avortaments, com no es fa en altres operacions tot i el risc que suposen en molts casos. A l'Estat espanyol, el 88% de les dones avorten abans de les 12 setmanes, el 98% ho fa abans de les 21 setmanes. Els avortaments que es produeixen més enllà de les 21 setmanes es fan, majoritàriament, per risc fetal. Per tant, és clar que les dones prefereixen avortar en les primeres setmanes i que en cas de no fer-ho en aquest termini és perquè sorgeixen altres causes durant el procés que les empenyen a practicar una IVE, fet que cal respectar. A més, la limitació a 14 setmanes, o a 22 en casos de risc, està per sota dels països europeus amb legislacions més avançades, en els quals el límit se situa en 24 setmanes.

Respecte el període de reflexió previ a la IVE, considerem que aquest suposa un qüestionament de la capacitat de les dones per prendre decisions sobre la seva vida. La pràctica de la IVE no pot veure's obstaculitzada per judicis morals d'altres persones que no sigui la pròpia dona.

Considerem que, a part de mesures de caràcter normatiu com una regulació específica de l'avortament, cal que s'adoptin mesures per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones, com són la informació sexual i afectiva a tots els nivells d'ensenyament i que els mètodes anticonceptius siguin gratuïts i accessibles.

Pensem que la llei no ha de deixar espais per la persecució de persones que hagin viscut o hagin defensat el dret a l'avortament: dones citades a declarar per la Guàrdia Civil, professionals empresonades, agressions físiques, etc. Cal recordar que a l'estat espanyol es produeixen uns 90.000 avortaments anuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada