dimarts, 15 de gener de 2013

PROPOSTA D'ESTIL DE GÈNERE

PREÀMBUL

És important que en el si dels moviments socials tinguem una proposta d’estil
del gènere unificada i conseqüent amb la nostra estratègia, així cal que intentem
aconseguir treballar a partir d’un llenguatge on no hi aparegui cap tipus de
discriminació per raó de sexe. Per tant, doncs, és molt important que aquest sigui un model unificat arreu del territori.

INTRODUCCIÓ: EL LLENGUATGE

El llenguatge l’hem d’entendre com un producte social i històric que pauta la nostra manera d’entendre i comprendre la realitat. Així, el llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana sinó que és quelcom més complex. És a través d’aquest que organitzem la nostra percepció del món i la seva representació simbòlica.

En aquest mateix sentit el llenguatge té un protagonisme cabdal en el procés de
socialització, mitjançant el qual les persones aprenem i interioritzem els valors de la societat.

Per tant, és important entendre les llengües com a producte social i cultural amb un caràcter evolutiu, a tall d’exemple podem veure com la llengua s’ha d’anar adaptant als canvis que pateix la societat i així donant validesa normativa a formes inexistents o incorrectes fins aleshores (per exemple l’admissió del terme advocada per una dona que exerceix aquest ofici). Així doncs veiem com la llengua és un reflex de la nostra psique col·lectiva que varia en funció de l’evolució d’aquesta.

DISCRIMINACIONS EN EL LLENGUATGE

Com que vivim en una societat patriarcal veiem que el llenguatge no escapa a això i es converteix també en un mecanisme de reproducció d’aquest sistema. Així ens trobem davant d’una llengua carregada de discriminacions per raó de gènere que esdevé el reflex dels valors i dels tòpics de la societat patriarcal. Per tant podem veure com en la llengua es produeix la mateixa subordinació del gènere femení cap al masculí que es produeix a la societat actual.

Aquest tipus de discriminacions o fins i tot d’agressions les trobem bàsicament en dues formes : visibles i invisibles. El primer grup fa referència a aquells tics de la llengua que reforcen la desigualtat i fins i tot la dicotomia entre sexes, i que en un gran nombre d’ocasions es basen en tòpics o estereotips.

Per altra banda, i de manera molt més subtil, hi ha els mecanismes d’invisibilització, un dels més importants d’aquests seria l’ús del masculí genèric. Aquest és un fenomen estès i considerat normatiu, cal tenir en compte, però, que si tenim el propòsit de no discriminar a través de la llengua, l’ús del genèric masculí de forma constant condueix de forma directa a l’ocultació i invisibilització de la dona i, fins i tot, en alguns casos, pot comportar situacions d’ambigüitat semàntica provocada per la doble naturalesa del masculí: com a designador d’un conjunt de persones de sexe masculí, o com a genèric i, per tant designador d’un conjunt de persones de tots dos sexes.

La invisibilització del gènere femení i la generalització del masculí no és el resultat
d’integrar el col·lectiu en termes de neutralitat, lligant-ho al camp de l’educació
formal, l’ús dels femenins i masculins rebel·la clarament la forma general de l’escola mixta: escola de nens en la que participen individus-nenes1.


PROPOSTA

Aquestes circumstàncies, com ja s’ha dit anteriorment, es produeixen perquè la
llengua va estretament lligada a la societat i a la cultura. També és cert, però que la llengua no és estàtica, sinó tot al contrari. Així des dels moviments socials cal fer un esforç per trobar alternatives al llenguatge discriminatori i més en concret a l’ús del genèric masculí.

Un altre aspecte que hem de tenir en compte és el fet que la llengua pot esdevenir un mitjà de lluita, és a dir, actuar sobre la llengua i fer propostes per anar-la convertint Idea extreta de Faus Bertomeu, Aina. “L’evolució del sistema educatiu i la legitimació de la desigualtat”

Nosaltres les dones. Discursos i pràctiques feministes. Edicions CEPC
en un estri menys discriminatori pot contribuir, en bona mesura, a actuar sobre
la societat. Així si treballem a partir d’un llenguatge més antisexista les pautes de
comprensió de les persones també començaran a variar lleugerament en aquesta
direcció.

Pel que fa a la proposta d’estil del gènere cal tenir en compte evitar un llenguatge
carregat que dificulti la seva comprensió, en aquest sentit cal evitar l’exagerada
reiteració. També és veritat que llenguatge és una cosa difícil de canviar i a més mai no hi ha hagut cap experiència de canvi real en la llengua en relació a les discriminacions de gènere, és per això que aquestes propostes són només un pas per tal de reduir aquest tipus de sexisme en el nostre discurs diari.

Així per evitar el sexisme en la llengua creiem que el primer instrument que hem
d’utilitzar sempre que sigui possible és l’ús de les paraules genèriques reals, és a
dir, de mots epicens, aquests són els que designen indiferentment els individus de
sexe masculí i de sexe femení. Poden ser de gènere masculí o femení, en qualsevol cas, però, són comuns per als dos sexes i no expressen diferència de sexe quan estan indeterminats. (ex. Els estudiants à l’estudiantat). En aquest mateix sentit també hem de fomentar l’ús de mots abstractes que engloben ambdós sexes (ex. Els redactors a la redacció).

Utilitzar aquest tipus de mecanismes no sempre és possibles degut a la complexitat de la llengua és per això que quan no sigui possible per parlar del plural neutre utilitzarem el plural femení, ja que ens estem referint a persones. Per tal que això no creï confusió semàntica la primera vegada que s’utilitzi s’indicarà en una peu de pàgina una breu argumentació explicant que partim del concepte de persona que morfològicament és femení.

Sempre que sigui possible s’intentarà evitar les formes conjuntes de masculí plural més femení plural (Els nens i les nenes), (Els i les estudiants), (Els/les nens/es)... per dos motius: en primer lloc, i des d’un punt de vista més pràctic, per tal d’evitar el recarregament del llenguatge. En segon lloc, i tenint en compte el factor més teòric per intentar evitar la constant dicotomia entre gèneres, ja que és més acertat parlar de persones sempre i quan no sigui indispensable separar per raó de gènere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada