Avui desfem els llits totes aquelles a qui se’ns ha imposat la
recerca de l’amor romàntic, del servilisme i la dependència, a
qui se’ns va dir que per ser dona s’ha de ser bona mare, bona
esposa i, sobretot, no queixar-se, encara que treballem més hores
que els homes, que cobrem menys i que moltes de les tasques que fem
s’invisibilitzin o es desvalorin. Avui desfem els llits qui hem
crescut en els paràmetres de la sexualitat passiva, sense plaer i
heteronormativa.
Avui
pengem davantals totes les que se’ns qualifica d’aturades quan
dediquem 4 hores i mitja diàries de mitjana al treball de cures i
reproductiu, les que tenim dobles i triples jornades laborals, estant
múltiplement explotades i quedant excloses de cotització, les que
rebem menors prestacions i pensions socials davant d’un sistema
social que només et valora i recompensa si estàs vinculada al
mercat del treball.
Sortim
a les places totes aquelles a qui se’ns nega el dret a l’habitatge;
a qui retallen l’educació, la sanitat, el lleure... sota pretextos
“d’austeritat en època de crisi”. Sortim a les places aquelles
que ja fa temps que patim i sostenim la crisi del treball i de les
cures: atenent i cuidant les persones malaltes que es desatenen als
hospitals; fent-nos càrrec de la dependència; educant als infants
quan no hi ha suficients escoles bressol perquè se n’ocupin;
cuidant la gent gran quan les residències i els recursos no arriben
i sostenint diàriament les llars amb el nostre treball.
Avui
ocupem els carrers totes les que treballem amb un 78% dels contractes
a temps parcial; les que cobrem el 25% menys del salari per la
mateixa feina; les que treballem als sectors laborals més precaris;
les que ocupem majors taxes de temporalitat laboral; les que patim
assetjament sexual o per raó de sexe; les treballadores de la llar;
les de l’economia submergida.
Cap
a una vaga de totes, una vaga anticapitalista i feminista, que
trenqui amb el rol de dona submisa i amb l’explotació de la classe
treballadora. Cap a una vaga que reconstrueixi una veritable xarxa de
solidaritat en la lluita i en la desobediència i que camini cap a
una transformació social que posi al centre la sostenibilitat de la
vida, permetent-nos recuperar la sobirania de les nostres vides i
del nostre temps.
Perquè allò
personal és polític.
Desfem llits,
pengem davantals,
sortim a les plaçes
i ocupem els
carrers,
cap
a la vaga de totes.
Vallès
Feminista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada