Publicat a La Drecera
Militants del col·lectiu antisexista Justa Revolta reflexionen entorn les condicions que situen a la dona de classe treballadora en posició de vulnerabilitat defensant el seu paper de subjecte actiu en els diferents espais: el cos, la llar i el mercat de treball
Militants del col·lectiu antisexista Justa Revolta reflexionen entorn les condicions que situen a la dona de classe treballadora en posició de vulnerabilitat defensant el seu paper de subjecte actiu en els diferents espais: el cos, la llar i el mercat de treball
Tal com assenyala Silvia Feddericci 'La cadena de muntatge comença a la cuina, al bany i al propi cos'. Si
ens organitzem per denunciar l'explotació de la classe treballadora,
reconsiderant les paraules d'aquesta professora i activista feminista,
cal no oblidar que l’explotació de la dona obrera comença al cos, a la llar i al mercat de treball.
Al propi cos; essent esclaves d'una ideologia dominant,
patriarcal i ultracatòlica que imposa uns cànons de bellesa repressius i
antinaturals i vincula a la dona a una idea d'ésser fràgil i dèbil,
objecte passiu de les seves pròpia vida. Un ésser nascut per a la
reproducció. Doncs bé, no som ni fràgils ni dèbils i parim si volem, amb
qui nosaltres decidim. Sense temps ni sentiments imposats per una falsa
normativitat.
A la llar; l'espai relegat a les dones pel capitalisme que vol
assegurar la continuïtat del sistema d'explotació, abaratint els costos
de la producció de noves vides, futura mà d'obra, fomentant així un
ideal de parella heteronormativa en el que es perpetua el rol de la dona
com a generadora de benestar i capital humà, mentre que l'home actua
com a sustentador econòmic de la família, unitat bàsica de consum.
Malgrat el discurs actual insisteix en que s'està assolint una igualtat
en la distribució de rols i tasques, aquesta continua sent font de
malestar i conflicte. Les dones destinen més hores diàries i setmanals a
les tasques de cura -de les filles i fills, neteja, anar a comprar...
-que els homes, havent de fer allò impossible per conciliar les
diferents jornades laborals- entenem les tasques de cura com a part de
la jornada laboral- . Els malabarismes són major font d’opressió en una
estructura del temps sotmesa al mercat del treball remunerat, cada
vegada més imprevisible, temporal, flexible i explotador. Si poséssim en
una balança la importància del treball que realitzen homes i dones en
la societat actual estaria totalment desequilibrada; mentre un es valora
en termes econòmics, l’altre és valorat des de l’estima.
Al mercat de treball; la situació actual de la dona de classe
treballadora ha estat objecte de l'ofensiva capitalista i patriarcal
emmarcada en un context de mal anomenada “crisi”. Inicialment la crisi
va afectar a sectors més masculinitzats, augmentant considerablement
l'atur masculí. Així, es va donar una igualtat negativa, igualant les
intolerables xifres d'atur. Diem igualtat negativa per denunciar que els
seus costos han estat l’acomiadament, l’explotació i el domini dels
homes de classe treballadora per part de la burgesia.
Als darrers últims anys, la situació ha pres un nou gir. Les
retallades, externalitzacions i privatitzacions del serveis públics
s'han centrat en les professions més feminitzades: sanitat i educació.
D’aquesta manera s’evidencia un retrocés en la situació de les dones de
classe treballadora. Unes mesures neoliberals que ens fan cada vegada
més precàries i esclaves del mercat de treball i de les llars. Aquest
atac a la dona de classe treballadora agreuja la segregació tan vertical
com horitzontal que pateix al mercat de treball. Per una banda fa que
les dones accedeixin a les feines més precàries i amb una pitjor
remuneració. Per l'altra, fa que sumin una major dificultat per
travessar un sostre de vidre, és a dir, per a accedir a llocs de més
responsabilitats i poder de decisió.
El patriarcat i el capitalisme produeixen i reprodueixen les
relacions de dominació i poder que es donen al nostre propi cos, a la
llar i al mercat de treball. Cal prendre consciència que el nostre paper
en aquests espais és de subjecte actiu. Per tant, tenim poder de
defensa, de resposta, de combativitat i de canvi. Cal seguir lluitant
per combatre la ofensiva opressió del sistema capitalista i patriarcal,
aferrant-nos a les oportunitats de ser subjectes de veritable
contrapoder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada