La famosa operació bikini,
abans reservada bàsicament a les dones, va guanyant adeptes entre el públic
masculí, tot i que avui dia encara 9 de cada 10 casos de trastorns de conducta
alimentària els pateixen dones. La pressió estètica també s'ha fet extensiva a
franges d'edat cada vegada més àmplies, ja que aquest tipus de trastorns
representen la tercera malaltia crònica entre les noies catalanes d'entre 12 i
24 anys i a l'estat espanyol prop del 60% de les joves menors de 18 anys s'han
sotmès a dieta per perdre pes alguna vegada i aproximadament el 50% d'aquestes
persegueixen un ideal estètic molt més prim, amb el rebuig parcial o total cap
al seu cos que això comporta. Així mateix, també s'ha donat un augment entre la
població adulta d'alts graus d'insatisfacció corporal i d'operacions d'estètica.
Així doncs, el culte al cos
com a fórmula màgica de la felicitat estén les seves ales per abraçar a dones i
homes, fent-nos captives des dels primers anys de l'adolescència, aprofitant la
susceptibilitat d'aquesta edat i valent-se de la multitud de mitjans als que
estem exposades. La pressió psicològica i social per gastar temps, energia i
diners en l'intent d'assolir aquest ideal es manifesta en forma de trastorns
alimentaris, l'ús de medicació, l'obsessió per tenir un cos musculós i el
sotmetiment a operacions quirúrgiques.
La ideologia del consumisme
sovint ens fa oblidar que la bellesa és subjectiva i es serveix d'aquest intent
inútil, frustrant i en moltes ocasions obsessiu d'assolir un ideal de bellesa
imposat. Centres d'estètica, gimnasos, productes cosmètics, la publicitat i
firmes de moda fan de la inseguretat que genera el fet de no tenir un cos que
respongui als estereotips imposats un negoci.
El problema s'agreuja quan la
tirania dels “cossos perfectes” es presenta com a garantia, no només
d'acceptació social i felicitat, sinó també d'un estil de vida sa i es fa
present en escenaris com les farmàcies, establiments on suposadament es
proporciona un servei de salut i s'hi dispensen medicaments. I és que en
acostar-se l'estiu les farmàcies es disfressen de centres d'estètica, omplint
els seus aparadors amb publicitat de cremes i pastilles que prometen ajudar-te
a perdre pes, eliminar la cel·lulitis o reduir les arrugues i estries,
productes que atempten contra el propi benestar, l'autoestima i el plaer
sexual. Com s'entén que la indústria corporal i les seves formes de control
sobre el cos envaeixin les farmàcies, doncs? Des del moment en que les
estrictes i rígides normes estètiques promouen una irrealitat que ens perjudica
i ens és nociva en tots els sentits, no hi tenen cabuda en aquest tipus
d'establiments que se'ns presenten com a proveïdors d'un servei de salut.
Així doncs, des de Justa
Revolta denunciem que les farmàcies s'han convertit en un agent socialitzador
de gènere exercint una forta pressió estètica, és a dir, contribuint a la
promoció i imposició d'uns estereotips irreals que generen frustracions,
obsessions i riscos per a la salut mitjançant dietes estrictes i medicació amb
la promesa d'assolir aquests cànons de bellesa. Aquesta pressió estètica és una
formula eficaç per enfortir i perpetuar els estereotips i l'opressió de gènere,
ja que contribueixen a identificar les dones amb conceptes com fragilitat i
docilitat i, al mateix temps, si bé les hem conquistat nous escenaris, la
indústria corporal exerceix noves formes de control sobre els nostres cossos i
la nostra autoestima.
És per això que des de Justa
Revolta rebutgem i volem enderrocar tan els estereotips sexistes com els
mecanismes i agents que els promouen i perpetuen mitjançant dinàmiques de
consum capitalistes. És només deslliurant-nos de les imposicions dels rols
opressors que redescobrirem la bellesa que s'amaga en el repensar el nostre
propi cos des de valors i cànons diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada