dimarts, 21 d’octubre de 2014

22-O cap a la VAGA DE TOTES!

   Avui desfem els llits totes aquelles a qui se’ns ha imposat la recerca de l’amor romàntic, del servilisme i la dependència, a qui se’ns va dir que per ser dona s’ha de ser bona mare, bona esposa i, sobretot, no queixar-se, encara que treballem més hores que els homes, que cobrem menys i que moltes de les tasques que fem s’invisibilitzin o es desvalorin. Avui desfem els llits qui hem crescut en els paràmetres de la sexualitat passiva, sense plaer i heteronormativa.

Avui pengem davantals totes les que se’ns qualifica d’aturades quan dediquem 4 hores i mitja diàries de mitjana al treball de cures i reproductiu, les que tenim dobles i triples jornades laborals, estant múltiplement explotades i quedant excloses de cotització, les que rebem menors prestacions i pensions socials davant d’un sistema social que només et valora i recompensa si estàs vinculada al mercat del treball.

Sortim a les places totes aquelles a qui se’ns nega el dret a l’habitatge; a qui retallen l’educació, la sanitat, el lleure... sota pretextos “d’austeritat en època de crisi”. Sortim a les places aquelles que ja fa temps que patim i sostenim la crisi del treball i de les cures: atenent i cuidant les persones malaltes que es desatenen als hospitals; fent-nos càrrec de la dependència; educant als infants quan no hi ha suficients escoles bressol perquè se n’ocupin; cuidant la gent gran quan les residències i els recursos no arriben i sostenint diàriament les llars amb el nostre treball.

Avui ocupem els carrers totes les que treballem amb un 78% dels contractes a temps parcial; les que cobrem el 25% menys del salari per la mateixa feina; les que treballem als sectors laborals més precaris; les que ocupem majors taxes de temporalitat laboral; les que patim assetjament sexual o per raó de sexe; les treballadores de la llar; les de l’economia submergida.

Cap a una vaga de totes, una vaga anticapitalista i feminista, que trenqui amb el rol de dona submisa i amb l’explotació de la classe treballadora. Cap a una vaga que reconstrueixi una veritable xarxa de solidaritat en la lluita i en la desobediència i que camini cap a una transformació social que posi al centre la sostenibilitat de la vida, permetent-nos recuperar la sobirania de les nostres vides i del nostre temps.

Perquè allò personal és polític.
Desfem llits,
pengem davantals,
sortim a les plaçes
i ocupem els carrers,
cap a la vaga de totes.



Vallès Feminista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada