Des de
la seva creació fins a l’actualitat hi ha hagut una reelaboració
i una actualització constant dels arquetips femenins: a través de
la literatura, la pintura, la religió, el teatre, el cinema… com a
estrategia formal per seguir dotant de sentit a l’ordre social
patriarcal i al paper que s’assignen en ell a les dones.
D’aquesta
manera el cos femení es converteix en un objecte susceptible de ser
manipulat. En una societat capitalista, el
discurs publicitari és el què ha explotat d’una forma més
intensa aquesta tradició iconográfica, difonent imatges de coses
femenines per atraure l’atenció sobre els productes i crear desitg
entre el públic. Estratègies com l’objectualització, el
voyeurisme o l’erotització són uns clars exemples.
Representar
a les dones com a objectes és una de les manifestacions del control
social que la cultura patriarcal exerceix sobre elles, i sobre tots
els recursos i estratègies que posen al servei de la mirada
androcéntrica. El cos de les dones es converteix en l’espai
d’actuació idòni per establir aquest control i tots els recursos
i estratègies es posen al servei de la mirada andocèntrica i
heteronormativa.
Existeixen diversos mecanismes, entre els què destaca la publicitat,
mitjançant els quals s'agreuja aquesta problemàtica. La publicitat
sexista és aquella que utilitza indignament el cos de la dona sense
que en moltes ocasions hi hagi una relació directa amb el producte
que es vol vendre. La publicitat sexista és violència de gènere ja
que mostra la dona com un mer objecte de plaer i, per tant, li atorga
una posició d’inferioritat respecte l’home, que fa servir aquest
cos com a distracció i gaudi personal. Així, aquesta publicitat
promou i perpetua rols discriminatoris.
La imposició a la qual ens veiem sotmeses i la forta pressió exercida pels mitjans de comunicació posa a la dona en una situació contradictòria entre allò que és i allò que la forcen a ser. I aquesta pressió estètica i publicitària enforteix cada dia més els estereotips de gènere, consolidant així el rols imposats per la societat que s’associen a cada gènere, el masculí i el femení.
En aquest sentit, “l’operació bikini” és un invent per
promoure que les dones aconsegueixin de cara a l’estiu, que és
quan més exposen el seu cos, el que la societat i la indústria
capitalista consideren que és l’ideal femení. Un ideal difícil
d’assolir, ja que fomenta cossos prims, alhora que promou pits
enormes i desproporcionats per la majoria d’aquests cossos. Així,
per un cantó, s’engega tota la indústria relacionada amb les
dietes miracles, amb les cremes, pastilles per aprimar-se, etc.; i
per l’altre, quan el cos per si sol ja no es pot transformar fins
al nivell que aquests ideals de bellesa consideren òptim, es passa a
promoure la manipulació del cos per vies més agressives com pot ser
la cirurgia estètica, que de vegades poden arribar a ser tan
extremistes com en el cas de les dones Barbie i els homes Kent.
A continuación us deixem enllaçats uns vídeos de publicitat sexista emesos per televisions públiques.
Per
tot això, avui diem NO A LA VIOLÈNCIA ESTÈTICA, NO A LES
VIOLÈNCIES DE GÈNERE!!!
Fes
visible el 25N del 2012, fes visible el Dia Internacional contra les
Violències de Gènere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada