En un context de crisi capitalista com l'actual, les dones són de nou un dels col·lectius que més pateixen els efectes d'aquesta, fet que evidencia una violència laboral latent i molt sovint invisibilitzada.
Avui volem denunciar la violència laboral en totes les seves facetes, des de la divisió sexual del treball o la diferenciació salarial, la precarització laboral, les altes taxes d'atur, la falta de reconeixement de les tasques de cura o els abusos de poder en el lloc de feina.
Però quina és la violència laboral més evident? Doncs és la que també es coneix com a moobing, és tota acció exercida en l'àmbit del treball que manifesta abús de poder per part del cap, del personal jeràrquic que tingui una posició més alta de poder o d'un tercer vinculat directa o indirectament a ell.
Aquesta acció és exercida sobre la persona treballadora, atemptant així contra la seva dignitat, integritat física, sexual, psicològica o social mitjançant amenaces, intimidació maltractament, persecució menyspreu, insults, bromes sarcàstiques reiterades, discriminació negativa, desvalorització de la tasca realitzada, imposició, inequitat salarial, trasllats compulsius, assetjament o assetjament sexual. Altres manifestacions de la violència laboral directa són l'aïllament de la persona afectada, pèrdua de l'autoestima, desqualificació, violació de la intimitat, difamació, supressió de drets, intimidacions, falses denúncies i indiferència dels seus reclams.
Quan aquestes accions es repeteixen de manera prolongada esdevenen greus conseqüències en la víctima de la violència laboral. En alguns casos, desencadenen danys psicològics greus, pèrdua de la feina i, fins i tot, suïcidis. Algunes persones es veuen tan afectades que renuncien al seu lloc de treball i, posteriorment, els resulta molt difícil reintegrar-se al mercat laboral.
Algunes característiques comunes per detectar la violència laboral són les següents:
- Canvi de funcions i horaris
- Sobrecàrrega de treball
- Demanda d'una feina per a la qual no està capacitada
- Indicacions contradictòries
- Sancions injustificades
- Constant bloqueig d'iniciatives d'interacció, generant aïllament en la treballadora
- Prohibir parlar amb les companyes
- Exercir canvis en el lloc de treball per separar la persona del seu grup proper
- Obligar a realitzar tasques denigrants
- Corregir o reprovar permanentment les tasques realitzades
- Encarregar feines impossibles de cumplir o obstaculitzar la persona perquè no es duguin a terme
- Amenaces amb acomiadaments sense fonaments reals
Les causes de la violència laboral poden ser psicosocials però també de posició i organitzacionals. Un exemple d'aquesta última és la reducció de personal per part de l'empresa, utilitzant criteris de discriminació de gènere per tal de pagar indemnitzacions més econòmiques. Aquests casos de violència organitzacional s'estan donant molt sovint en el nostre context i cal que sapiguem detectar quan se'ns està exercint violència laboral a nosaltres mateixes o a les nostres companyes per frenar-la.
En el cas de les dones, la violència laboral més subtil comença ja en el simple fet de fer una entrevista de feina. Quan els empresaris ens pregunten si estem casades o no i si tenim fills o no, ja estan exercint violència contra nosaltres, estan exercint una pressió psicològica. A les empreses els interessa tenir empleats que no faltin a la feina en cas de malaltia d'un familiar (a conseqüència del sistema patriarcal es dóna per suposat que si mai un fill o filla es posa malalt serà la dona la que l'acompanyarà al metge o es quedarà a cuidar-los).
Podeu veure un exemple molt clar en el vídeo que enllacem a continuació:
de Joan Álvarez Lladós
Per tot això, avui diem NO A LA VIOLÈNCIA LABORAL, NO A LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE!!!
Fes visible el 25N del 2012, fes visible el Dia Internacional contra les Violències de Gènere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada