Desfem els llits totes aquelles a qui se’ns ha imposat la recerca de l’amor romàntic, del servilisme i la dependència, a qui se’ns va dir que per ser dona s’ha de ser bona mare, bona esposa i, sobretot, no queixar-se, encara que treballem més hores que els homes, que cobrem menys i que moltes de les tasques que fem s’invisibilitzen o es desvaloren. Desfem els llits les que hem crescut en els paràmetres de la sexualitat passiva, sense plaer i heteronormativa.
Pengem davantals totes les que se’ns qualifica d’aturades quan dediquem 4 hores i mitja diàries de mitjana al treball de cures i reproductiu, les que tenim dobles i triples jornades laborals, estant múltiplement explotades i quedant excloses de cotització. Pengem davantals les que rebem menors prestacions i pensions socials en un sistema social que únicament et valora i recompensa si estàs vinculada al mercat del treball.
Deixem les eines de treball, ocupem les places i abandonem les llars i les famílies totes aquelles a qui, sota missatges “d’austeritat en època de crisi”, se’ns nega el dret a l’habitatge, a qui retallen l’educació, totes aquelles a qui neguen la sanitat i el dret al propi cos, a qui el lleure es delimita a la tasca de cura i reproductiva. Sortim a les places aquelles que ja fa temps que patim i sostenim la crisi del treball i de les cures: atenent i cuidant les persones malaltes que es desatenen als hospitals; fent-nos càrrec de la dependència; educant als infants quan no hi ha suficients escoles bressol perquè se n’ocupin; cuidant la gent gran quan les residències i els recursos ens són negats o prorrogats, sostenint emocional i organitzativament les llars amb el nostre treball. Fent tot aquell treball que sustenta el treball productiu.
Ocupem els carrers totes les que treballem amb un 78% dels contractes a temps parcial; les que cobrem el 25% menys del salari per la mateixa feina; les que treballem als sectors laborals més precaris; les que ocupem majors taxes de temporalitat laboral; les que patim assetjament sexual o per raó de sexe; les treballadores de la llar; les de l’economia submergida.
Desfem llits, pengem davantals, colguem les llars, sortim a les places i ocupem els carrers per evidenciar que allò personal és polític, que cuinar, escombrar, comprar, fregar, alimentar són tasques bàsiques i necessàries per poder garantir la vida i el benestar de totes les persones. Perquè totes necessitem cuidar-nos a nosaltres mateixes i cuidar a les altres persones, en quasi tots els moments de les nostres vides. Deixem que el pes del treball de cura i reproductiu faci evident la necessitat de responsabilitzar l’estat del benestar de les persones per sobre la producció de béns. La vida per garantir la vida no la vida pel garant de la producció de béns per uns quants.
Una vaga per derogar l’estat capitalista i patriarcal que ara més que mai fa de les nostres vides un negoci. Una vaga de consum com una nova manera de colpejar i bloquejar el sector productiu i els seus beneficis. Quan es desnonen a persones i s’enriqueixen a bancs o quan augmenten les llistes d’espera i es privatitza la sanitat. Cap a una vaga de totes, una vaga anticapitalista i feminista, que trenqui amb el rol de dona submisa i amb l’explotació de la classe treballadora. Cap a una vaga que reconstrueixi una veritable xarxa de solidaritat en la lluita i en la desobediència i que camini cap a una transformació social que posi al centre la sostenibilitat de la vida, permetent-nos recuperar la sobirania de les nostres vides i del nostre temps.
Perquè allò personal és polític.
Desfem llits, pengem davantals, sortim a les places
i ocupem els carrers, cap a la vaga de totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada